L’autora de aquest llibre és la Bianka Minte-König que va néixer el 1980 a Berlín, però aquest llibre ha estat traduït per la Rosa M. Puig. El van editar el 2001 amb alemany i el 2005 amb català i castellà. No te cap informació rellevant.
Tot va començar un mati quan la Kiki i les seves amigues la Greetje i la Franzi van arribar a la escola i van veure que la nova directora la senyora Biederman havia posat una nova llista de prohibicions. Les noies es van quedar de pedra, la nova directora havia prohibit fer-se petons dintre del institut. De sobte va arribar en Meik el xicot de la Kiki i li va fer un petó a la boca davant de la directora, a causa d’això els van castigar dues setmanes netejant el pati. Els dies passaven i la Kiki, les seves amigues i en Meik van decidir fer un pla perquè la directora reacciones i anul·les les prohibicions. Van decidir que farien una revista de les histories dels petons i l’amor i així la Directora se’n donaria conta del mal que estava fent. Van decidir que posarien tots els missatges d’en Meik i la Kiki. El seu pla va anar tirant però un dia les coses es van cap girar resulta que les coses no anaven bé, en Meik s’estava enganxant a la Mona una altre noia de la classe i la Kiki estava molt gelosa, tan gelosa que aquella relació es va trencar. La Kiki estava fatal, destrossada. Va passar el temps i la Mona i en Meik ja no estaven junts. Un dia estaven mirant una pel·lícula al institut de Romeu i Julieta i en Meik va de sobte va agafar la Kiki i la va començar a petonejar-la a la boca. El institut es va revolucionar i van començar a trencar les senyals de prohibit fer-se petons, la Directora s’estava morint de ràbia així que va tindre que treure les prohibicions, ho havia aconseguit el pla de la revista havia funcionat. En Meik li va xiuxiuejar a la Kiki que l’estimava, i a continuació li va fer un petó.
Els personatges estan molt ben detallats però segons el meu gust tenen uns noms molt estrambòtics. El argument la veritat és que esta molt be, ja que, t’explica que els joves també tenim tot el dret de estimar i de ser estimats, i que per molts obstacles i prohibicions lluitem per el amor. El seu ritme és ràpid perquè en tota la novel·la només passen sis setmanes. El temps, és el temps actual . L’espai és un institut.
Jo penso que aquest llibre és un llibre molt adequat per la nostre edat, ja que, estem en una edat en que comencem a descobrir el que és el amor. Jo el recomanaria a tothom a que li agrades les aventures i les histories d’amor.
Judit Sibina Deseura
2nA
